L'altra cantera: de la Pedrera a picar pedra

Sóc com sóc, i m’agrada ser una mica tocapilotes en moments d’alegria. El Barça, i més concretament la cantera blaugrana, està d’enhorabona. Després de tants anys donant bons (i importants) jugadors, és ara quan està rebent la consideració internacional que es mereix, ja que segurament és la cantera europea (juntament amb la del Lyon) que dóna millors jugadors al panorama futbolístic. Noms com Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Cesc, Reina, Valdés, Bojan, Piqué, Busquets, De la Peña, Arteta o Oleguer formen part de la primera línia del futbol mundial.

No obstant, no tot són flors i violes. De la Pedrera també n’han sortit grans piltrafes que apuntaven a super estrelles o, com a mínim, a grans jugadors…i no només s’han quedat en el camí, sinó que han resultat una completa decepció. Com que a Can Barça estem d’enhorabona, suposo que és un bon moment per treure draps bruts, ni que sigui per recordar velles i joves glòries i riure una estona recordant com de dolents són o eren.

A la porteria podríem col.locar-hi a Felip. Militava al Barça durant la primera etapa de Van Gaal i era el titular del filial, per davant d’Arnau (el que ara juga al Màlaga). Ha passat per equipassos com el Salamanca, l’Extremadura o l’Orihuela, per acabar recalant al Nàstic de Tarragona. No era dolent, però estava clar que no seria un porter de nivell.

Els dos centrals escollits són Dani Tortolero i Iván Cuadrado. El primer apuntava maneres i semblava que havia d’arribar al primer equip, però l’Oleguer li va passar la mà per la cara, cosa que diu molt poc d’en Torto; fins que ha acabat al Nàstic també, on si que juga d titular. El segon era el líder de la defensa en èpoques de Puyol i Xavi, però va acabar de consolidar-se al Múrcia, on a les últimes temporades jugava més aviat poc. Actualment milita al Màlaga (on no juga).

Pels laterals aposto per Marc Valiente a la dreta i David Bermudo a l’esquerra. Per en Marc li deixo un interrogant, ja que és jove i actualment està a la cantera del Sevilla. Bermudo, en canvi, el que havia de ser el substitut de Sergi Barjuan; ha passat sense pena ni glòria per Tenerife, Algeciras, Almería i, actualment, el Pontevedra.

La posició de 4 és per David Sánchez, debutant amb Rijkaard que ha provat sort a Albacete i Nàstic. Els dos interiors de qualitat són per dos autèntics fracassos: Mario Rosas i Roberto Trashorras. Mario va passar de ser un dels preferits de Van Gaal a ser una falsa promesa que ha deambulat per Alavés, Salamanca, Cádiz, Girona i, actualment, al Castelló. ‘Bob’ Trashorras era la gran estrella del filial en èpoques de Serra Ferrer i Rexach, jugava sobrat i havia de ser una migcampista amb arribada i gol…però va marxar al R.Madrid-Castilla i es va apagar. Va recuperar-se lleugerament al Las Palmas i actualment juga al Celta de Vigo. Espero que torni a Primera i demostri que és algú.

Deixem el mig-camp i passem a la davantera, on juguen les grans estrelles. I per estrelles aquests 3 : Nano, Sergio Santamaría i Babangida. Nano era el substitut natural de Rivaldo i un dels orgulls, com no, de Louis Van Gaal. Com Babangida, el que havia de substituir a Figo. Actualment, Nano no juga al Cádiz i Babangida tampoc ho fa a l’Olympiakos. Santamaría és el cas més exagerat, el millor jugador sub-17 al Mundial de 1997 ha fitxat ni més ni menys que per l’Unión Deportiva Alzira (Karla, teniu un ‘pepino’ de futbolista i no ho sabeu! Muhaha).

Recordem l'11 de gala: Felip, Valiente, Tortolero, Cuadrado, Bermudo, Sánchez, Trashorras, Mario, Nano, Santamaría i Babangida. Oh!

Com bons culés, alavem la gent bona i riem-nos dels 'petardos', que quan s'està en moment de gràcia no hi ha millor manera de disfrutar-ho que recordant els que, per dolents, no ho estan. Són de casa, ens ho podem permetre. Que cruel, no? Visca el Barça.