No ens enganyem, Benet i Jornet no és el que era, està de cap a caiguda i cada capítol de cada sèrie seva només fan que demostrar que TV3 hauria de començar a buscar un nou guionista que monopolitzi les seves telenovel·les. Sigui com sigui, no podem passar per alt els grans moments que aquest senyor ha donat als telespectadors catalans, i com a rememoració d'aquest passat diguem que gloriós, aquesta setmana ens ha regalat dos capítols especials de Ventdelplà.
Ventdelplà en sí és una sèrie dolenta amb ganes i escrita a base de pamflets; cosa que ja he dit a tothom mil vegades, així que tampoc em recrearé amb això, senzillament perquè no toca. A veure qui està d'acord amb mi, però després de tanta púrria els capítols especials han estat com un oasi enmig del desert. Per posar en situació, només dir que hem viscut una ficció paral.lela a la ficció de la sèrie, amb els personatges girats i amb un nom nou al poble: Breda (un punt que tard o d'hora havia d'aparèixer).
Així doncs, aquest cop de volant ha permès que Benet i Jornet sortís del camí i es trobés en un camp obert on podia fer el que volgués, i s'ha lluït. No per la historieta ni per una alta dosis d'originalitat, però sí perquè realment semblava que els actors s'ho passessin millor que mai interpretant una nova versió dels seus personatges ja desgastats. La ficció paral.lela ens ha permès veure la Mònica caminant de nou, el Julià vestit de Dora, el Ramiro parlant català correctament i, sobretot, recuperar dos personatges mítics com l'Eulàlia Montsolís (Nissaga de Poder) o en Pere Pau Esclatasangs (La Memòria dels Cargols).
Amb aquest agraït parèntesi, l'etern Benet i Jornet ens ha demostrat a tots, però sobretot s'ha demostarat a sí mateix; que el seu hàbitat són els culebrots extrems, amb personatges estereotipats però encantadors. Les històries humanes de la vida "real" no són ni la meitat de sucoses, a no ser que siguis un fora de sèrie de la inventiva i la narració. I Benet i Jornet no ho és.
Així que res, personalment estic molt agraït per aquest manantial d'aigua fresca i ara a seguir mirant el Ventdelplà original, el que fot cagar, ja que a falta de la Sexta i per repulsió a Mira quien baila! no ens queda res més. O si...
No hay comentarios:
Publicar un comentario