El post seriós: Yes, we can?

Ha guanyat Barack Obama. La pregunta és, el món ha guanyat alguna cosa? Ja portem bastant temps xupant campanya electoral nord-americana i mig celebrant la victòria d’aquest senyor de color que arribaria a la casa blanca. La veritat és que tinc els meus recels, la campanya pro-Obama ha estat més que espectacular (ell mateix va ser del primer que va destacar en el seu discurs com a pre-president), i per tot arreu ens hem cregut que aquest home és una mena de messies que ha de canviar, que ha de millorar, el món. Començant per EEUU.

El cert és que el canvi va començar quan va guanyar-se el liderat del partit demòcrata, passant la mà per la cara a Hilary Clinton. La voluntat de canvi hi és, vaja. I així s’ha transmès a la resta de la gent, amb un inusual entusiasme i una forta convicció que EEUU està fent un pas endavant com a primera potència i aquest país està disposat a liderar la humanitat cap a un futur millor. Sona utòpic i una declaració d’intencions de cara a la galeria, però el cas és que els americans han quedat escarmentats amb George Bush i realment s’han cregut el missatge d’Obama. O si més no tenen veritables esperances en que el que ven aquest home es pot fer realitat, que per alguna cosa són els més ben parits del planeta.

Si una cosa tinc clara, és que amb Barack Obama hem guanyat una persona honesta. Quan va començar poc es creia ni que pogués arribar a lluitar per la presidència, i gràcies a moltíssima gent (i a l’excelent campanya electoral, repeteixo) que ha cregut en ell ha arribat a la presidència. Igualment, a Europa, el seguiment d’aquestes eleccions ha estat més intens que mai, fruit també de l’esperança que guanyés Obama. Durant el seu discurs després de la victòria, se’l veia emocionat i amb ganes, creient-se el que deia. O això, o és un gran actor, però realment sonava sincer.

Així doncs, el primer pas està fet. Independentment que sigui el primer negre en assolir la presidència, això només és una dada anecdòtica. No crec que els americans hagin votat pel color de la pell, han votat perquè han vist que el país no va com hauria de fer-ho i creuen que aquest senyor pot donar un nou rumb a la història dels EEUU. No ho tindrà fàcil, ha rebut una patata molt calenta, i més amb la crisi econòmica, però sembla que té un pla i té ganes de treballar dur. Per alguna cosa es comença, de moment tots estem contents i d’aquí uns anys hem de veure si realment estem satisfets. Yes, we can?