Des-co-breix-laa

Suposo que molts de vosaltres, fervents lectors (ja-ja), també sou fervents seguidors de Ventdelplà, LA sèrie de TV3. De la mateixa manera, entenc que haureu seguit el culebrón en cadascuna de les diferents temporades i haureu observat que la cançó d'inici ha anat canviant a mesura que se succeïen. De la mateixa manera, suposo que haureu observat que he utilitzat el concepte "canviar" enlloc del concepte "evolucionar", i que m'he reprimit per no utilitzar un terme pitjor.

Si ho recordeu, al principi teníem la cançó de Gerard Quintana, denominació d'origen. Va tenir el seu èxit, ja que a més a més acompanyava una sèrie que esdevindria igualment magnificada per l'audiència catalana. Mr.Hippy, amb aquest tema, va aconseguir que als concerts que feia en solitari (o amb en Joel Joan) ja no li demanessin "l'Empordà", que ja és molt; però estava condemnat a que la gent reclamés enèrgicament la cançó de Ventdelplà. Al final no va poder més i van haver de canviar la cançó i el cantant, i aquí és on va entrar en acció Víctor d'OT. No diré res al respecte perquè ja vaig fer-ho al seu moment al meu fotolog.

La irrupció del mediàtic (?) Víctor va ser un fracàs rotund, ja que la seva màxima aportació va ser cantar al Bar Tramuntana mentre li feien brometes com "que bé que cantes, t'hauries de presentar en un concurs!". Televisió de qualitat, pura i dura. En aquesta etapa la cançó va canviar, començava a tenir versos entre ridículs i estúpids que recordaven més a un opening de Sailormoon que a un drama. Encara, però, passaven prou desapercebuts.

Total, que a tot fracàs li segueix una renovació, i aquí tenim la nova proposta musical (heu de clickar el link, que no sé posar vídeos aquí xD). Per fer-ho més fàcil, a continuació transcric la lletra:

Descobreix-te!
I sentiràs el bateg del món
Dia a dia busca el teu trosset de sòl.

Decideix-te!
Per cada rostre que et porti el món
Fes respirar el cor, tu decidiràs.

Fes respirar el cor, tu decidiràs!

Impressionant, eh? NO TÉ SENTIT! Són versos solts que rimen: “descobreix-te” amb “decideix-te”, “món” amb “món” i “decidiràs” amb “decidiràs”. O sigui, és el mateix que quan a Primària et fan escriure la teva primera poesia, però amb al diferència que a primària t’esforces per què les paraules que rimin siguin diferents.

A part, els versos entre sí no tenen cap mena de connexió. Descobreix-te. Posem que et descobreixes (a qui? A què?)…llavors sentiràs el bateg del món? D’acord que és una metàfora…però no hi pinta absolutament res. Després, suposant que t’hagis descobert i que hagis sentit el bateg del món, et diuen que busquis cada dia el teu trosset de sòl. No sé què dir-hi la veritat, només que he escrit “sòl” amb accent desitjant que realment digui això, perquè sinó no només no té sentit, sinó que, per més inri, fins i tot canviem d’astre, un astre que és tot gas i foc, al qual no et pots ni acostar. Com per matar-te a buscar-hi parcel.es per apropiar-te-les…

Segona estrofa: decideix-te per cada rostre que et porti el món. La frase no està del tot malament, és acceptable dins el que cap, menys per un petit matís: decidir implica descartar el que no decideixis. Així doncs, si et decideixes per cada rostre que et porta el món, realment no estàs decidint, estàs aglutinant.

I per acabar tenim el final estelar: fes respirar el cor, tu decidiràs. La frase aquesta de fer respirar el cor científicament resulta com una cossa als ous, així de clar. No obstant posem que l’acceptem (no tinc ganes d’allargar-me amb raonaments), ja que el més inquietant és el final: tu decidiràs. Decidiràs què? Si algú ho entén i m’ho explica, estaré molt agraït, jo ja no puc més.

Això sí, vull acabar amb una proposta del que podria ser la cançó de la següent temporada, a veure si en Benet i Jornet (que és una sola persona) ho veu i li agrada:

Construeix-te!

I sentiràs que el seguir és roent

És un llarg camí ple grans mussols.

Redueix-te!
No et perdis cap capítol de Digimon
Fes un entrecot, tu decidiràs !

Fes un entrecot, tu decidiràs !

En resum, la mateixa merda, però sense pretensions. Moltes gràcies i bon vent(delplà).