100% ejpañó

Estic on fire i aquest és el tercer post en tres dies que he passat per davant d'un ordinador. Perquè veigueu que a la Universitat també s'aprenen coses, vull compartir amb les masses quelcom que vaig aprendre a una classe d'economia aplicada i de l'empresa.

L'excèls professor ens va llegir un article que Nosequí va publicar al diari El País, on es feia una mena d'anàlisi sobre la importància de les importacions i el comerç internacional dins la societat espanyola, i de pas, denunciava aquells que estan en contra d'aquesta globalització i presumeixen de consumir únicament productoh ejpañoleh sense ser conscients que estan mentint i quedant com uns primos. El cos de l'article consistia en la descripció d'un dia normal i com ens anem trobant constantment amb productes foranis. El sr. Nosequí, doncs, estava fent una descripció del ciutadà estàndard, però sense adonar-se'n, a nivell connotatiu també estava fent la desrcripció de l'Homo ejpañolensis perfecte. Sense més preàmbuls, entrem en matèria.

Quan ens llevem, ens ja ens trobem amb el despertador fabricat a Taiwan i, en cas de dutxar-nos, amb aigua calenta escalfada amb gas d'Arabia Saudí. L'esmorzar és sense croissants ni madalenes i, per descomptat, sense cafè. Tot ve de fora. Amb la roba cal vigilar, ja que a España sí que hi ha fàbriques tèxtils, però moltes peces de vestir no es fabriquen aquí (o allí, pels puritans). Després ja toca anar a treballar. La majoria de mitjans de transport a motor venen de fora, ja que els que fabriquem nosaltres (o ells, pels puritans) s'exporten i no es venen a España mateix. A la feina hi ha nous problemes, ja que hi ha ordinadors estrangers...i paper!! El paper també ve de fora, sí. La jornada laboral passa i tornem cap a casa. A casa, per descomptat, es cuina sense gas i no es mira la televisió. Així doncs, cap a dormir.

Si llegim entre línies, veurem que l'Homo ejpañolensis correspon a aquest perfil:

1. Dorm molt, ja que va a dormir d'hora per avorriment i es lleva tard perquè no disposa de despertador (això ja implica arribar tard a la feina, com ha de ser).

2. És un paio molt dur perquè es dutxa amb aigua freda, ja que no la pot escalfar.

3. Com que no menja croissants, ha de variar la dieta menjant, per exemple, un bocata de garbanzos o de chorizo ibérico. I per beure, a falta de cafè i com que la llet és per la canalla...res millor que una bona ampolla de vi.

4. La poca garantia que ofereix l'origen de la roba fa que valgui més no arriscar-se i anar a per uns pantalons senzills i una simple samarreta imperio o, per deferència, anar sense samarreta.

5. El desplaçament a la feina es pot fer en cotxe, sempre que estigui fet aquí. Sinó també es pot anar a peu o en vespino.

6. L'home español treballa sense ordinador ni papers, de manera que ha de recórrer a altres materials més nacionals com el ladrillo o el guix.

Amb aquest perfil, encara que general, podem extreure alguna conclusió ràpida...i la diré en castellà, perquè el tema ho mereix...el hombre bravo ejpañó de a pie es OBRERO (i segurament treballa a la RENFE).











He dit.