Perdó, però sóc esquerrà

Escric això havent tornat d’un cap de setmana a Logroño. Què hi ha a Logroño? Bodegues i menjar, bàsicament. Ha estat una sortida de cap de setmana la mar d’entretinguda, una sortida cultural i gastronòmica, dos dies de menjar i beure vi sense parar, visites guiades per bodegues, la coneixènça de la magnífica noche logroñesa i unes quantes coses més.

El fet d’escriure una crònica del viatge, enumerar els productes degustats i explicar el procés d’elaboració del vi entenc que pot resultar pesat (almenys jo no ho llegiria), així que vull parlar d’una vanalitat que m’ha colpit especialment.

Resulta que avui diumenge hem anat a dinar al Restaurante-Asador San Roque de la localitat d’Alfaro, la Rioja. Després d’uns excel.lents entrants, i després de tot el dissabte menjant tapes i carn, he optat per demanar lluç al forn de plat fort. Això trastoca els plans del personal perquè s’ha de realitzar una operació delicada: canviar els coberts. M’han pres una forquilla normal i me n’han portat una de tres puntes (?) i el pitjor, m’han furtat el ganivet normal per portar-me el desconcertant ganivet del peix. Per si no sabeu com és, cosa que dubto, es tracta d’un ganivet sense serra, que acaba en una punta inútil i fa com un graonet entre el mànec i la part que (no) talla. És a dir, sembla una espàtula petita i estilitzada que només utilitzarien paletes homosexuals vestits amb monos de Gucci per fer els acabats d’una perruqueria de luxe per gossos de l’alta societat. Així per posar un context il.lustratiu.

Doncs, seguint amb el que deia, m’han portat aquest ganivet. Tot i els contratemps inherents al seu disseny n’hi ha un d’afegit: t’obliga, per ous, a agafar-lo amb la mà dreta. I sabeu què? Sóc ESQUERRÀ (i això vol dir que agafo el ganivet amb l’esquerra). Li he exposat el meu problema a una amable i perduda camarera, li he dit que jo era esquerrà i no sabia com posar-m’hi amb aquell ganivet. Ella m’ha mirat amb cara estranyada. De seguida he comprès que era perquè l’hi havia parlat en català; així que he rectificat ràpidament, però, tot i parlar-li en el seu idioma, ha mantingut la mateixa cara d’estaquirot. Veient que la cosa no tirava, l’hi he demanat directament un ganivet de peix per esquerrans. Llavors si que la cara d’estaquirot ha canviat i s’ha transformat en cara d’horror, com si l’hi hagués demanat filet d’unicorn o quelcom similar. Davant d’això, ho he deixat estar i he acabat menjant el lluç en plan destraler, com bonament he pogut.

El cas és que ara he fet una ullada a Google i els ganivets de peix per esquerrans existeixen. Existeixen! I en un suposat asador de categoria no en tenen, i no només no en tenen, sinó que et miren horroritzats si el demanes. Contemplen corpresos i aterroritzats un monstre esquerrà que intenta descol.locar-los, destruir-los, apartar-los del món real. Com si fóssim el maligne. Doncs en defensa nostra he de dir que hi ha esquerrans il.lustres: des de Beethoven, Picasso, da Vinci o Miquel Àngel, passant per Einstein, Alexandre el Gran, Napoleó o Nietzche; i fins a Woody Allen, Marilyn Monroe i Charles Chaplin. I no només aquestes, també hi ha Rafa Nadal, John McEnroe, Messi, Maradona, Zubizarreta i Rivaldo, entre moltíssim d’altres. M’agradaria saber si aquesta gent també ha (o havia) de fer firligranes per menjar peix en un restaurant ,o si per ells sí que tenen ganivets de peix per esquerrans.

L’esquerra no té res dolent, d’acord que fa que semblis patós perquè corres la tinta del bolígraf, topes constantment amb l’espiral de la llibreta i no saps retallar recte; però també és el cantó del cos on hi ha els òrgans importants, és l’hemisferi dominant del cervell, és l’opció política bona (per mi), és el seient lliure al costat de Déu Nostrusenyor (ja que a la dreta s’hi asseu l’amic Chus)…i és moltes altres coses que ara no em venen al cap. I jo ja en tinc prou amb haver de demanar perdó a vegades quan parlo en català, com per a sobre haver de demanar perdó per agafar el ganivet amb la mà “equivocada”. No cardem home, que estem al segle XXI.

PD: ¡Al loro! Que el ganivet de “tallar” el peix també s’utilitza per untar mantega. Almenys això s’acosta més a la funció de l’espàtula de posar ciment sobre una totxana. És un simple detall, com a curiositat.