H.C. Barcelona

Què es pot dir sobre la crisi del Barça que no s'hagi dit ja? Suposo que res, però a tot culé que se senti culé segurament l'estarà consumint la ira i l'engoixa. Institucionalment és el club de la comèdia i de ben segur que no són pocs els no-barcelonistes que tenen uns abdominals com per rallar-hi formatge de tant riure.

No és just dir que Joan -Bacó- Laporta és el pitjor president de la història del club. Va tenir el mèrit d'arribar en un moment molt difícil i ens va rellançar al primer pla esportiu i mediàtic, a més de recuperar l'estabilitat econòmica que l'altre Joan, en Joan -aravaigifitxoavangaal- Gaspart, va destruir d'una manera aberrant. Joan -al loro- Laporta, a més a més, pot dir que ha estat el segon president que ha celebrat una Copa d'Europa. Cert. El problema és que l'equip de futbol el va construir el senyor Sandro Rossell. La marxa d'aquest home del club a priori no havia de suposar una caiguda en picat de l'entitat, havia fet la seva feina i ara només s'havia de mantenir, però aquí és on entra en acció un altre individu: Txiki -napiutdemerda- Beguiristain, l'home avalat per -omnipresent- Cruyff.

La tasca del Txiki-Txiki com a director tècnic sí que no té precedents, que amb la seva ineptitud i la seva mala gestió ha estat, per mi, el màxim responsable de l'enfonsament de l'equip de futbol. Ara ens vol vendre que fa grans fitxatge, però l'únic que fa és pagar a cop de talonari, amb diners blaugranes, la feina que han fet Monchi (Sevilla) o el secretari tècnic del Villareal (que ara mateix no sé com es diu) i que el nàpies també hauria d'haver fet. Em sembla vergonyós.

No obstant, el Barça no és només el futbol, tenim les seccions. Joan -que n'aprenguin- Laporta ha estat l'encarregat d'enfonsar les seccions però, això sí, invertint més diners que ningú. Parlem de bàsquet: en Joanla va començar fotent fora el gran Jasikevicious, pilar central del Barça campió de tot l'any 2003, perquè no l'hi volia pagar la fitxa. Mica en mica va anar desfent aquell equip i ho va rematar tot quan va voler donar la volta a la truita col.locant el tàndem Zoran -nom'enteroderes- Savic + Dusko -perdedor- Ivanovic. A més a més, no només es van fotre fora els grans jugadors, sinó que no se'n van fitxar de nous que els suplissin. L'excusa sempre era que el mercat fotia fàstig, però no obstant el Madrid trobava Bullocks i Reyes, el TAU Planinics i Mickeals i l'Unicaja Garbajosas i N'Dongs. Que curiós que tothom trobés grans jugadors menys els pòtols blaugranes. Nosaltres portem escombriaires de l'altura de Morandais, Neal i Devin Davis, que no han jugat enlloc més en tota la seva segurament miserable vida.

Parlem ara de la tercera gran secció: l'handbol. Després d'anys daurats guanyant-ho absolutament tot, va arribar un punt on ens mig arrossegàvem i guanyavem un títol per temporada per dos motius: errors aliens i Íker Romero. Aquest any, però, després de gastar-se una fortuna en fer una plantilla tan grenada de cracks com mancada de reserves, hem arribat al final de més de dues dècades arrebossades de títols.

Menció a part té el futbol sala, una secció històricament de merda que han intentat reflotar a cop de talonari i no han aconseguit ni arribar a la final de la lliga. Com que és un esport que no segueixo, tampoc m'importa.

I ja arribem al final: el hockey. Gràcies a déu/energia. Reconec que el hockey blaugrana és lamentable perquè per quatre duros fitxen els millors jugadors del món (que a sobre són catalans) i els posen a la pista. Llavors, és normal que ho guanyin tot, no té cap tipus de mèrit. De totes maneres, tenen una cosa que mola: una samarreta blaugrana i l'escut del Barça a la samarreta. Això significa que si guanyen títols, el Barça guanya títols. Trista manera d'assegurar el tret, però coses més rastreres s'han vist.

Així doncs, vull proposar que per dignitat canviïn el nom del club que, per mèrits propis, s'ha convertit en un maleït (perdó pels aficionats al hockey) club de hockey.

Visca el Hockey Club Barcelona i visca Catalunya.