...ens treu un examen! Jo pensava, o millor dit, tenia molt clar que aquesta carrera (Publicitat i RRPP de la UAB) era can pixa per mil i un motius, però el que ha passat avui ja no té nom. Pot passar que un profe es deixi els examens fotocopiats a casa, que canvïi exam per treball o qualsevol altra cosa mitjanament raonable. Però no, resulta que nosaltres molem tant que una pressumpte eminència mundial de les relacions públiques que tenim per profe ha arribat a classe i no ens ha passat l'examen que teniem avui, i pel qual uns quants (entre els que no m'incloc) havien estudiat de valent.
La sensació que tens al veure que el mateix puto amo de profe va parlant com si ni sapigués que s'havia de fer l'examen, amb tota la classe plena (cosa per la qual s'hauria d'haver estranyat un xic), és difícil de descriure. Jo m'imagino que ha de ser alguna cosa com els homes que van descobrir que la terra era rodona o com el protagonista de el show de Truman quan descobreix que tot el que coneix és una farsa. La veritat és que, tot i l'alegria, el primer que se sent és una sorpresa d'aquelles que et treuen la respiració i et deixen corprès. És curiós com es barregen les rialles d'alguns amb la desolació dels altres (els 'primos' que han estudiat per tal parida d'assignatura). I el millor de tot és el Mestre ens ha deixat anar, abans d'entregar el treball que teníem pendent, que tots tindríem un 7. Un 7!! Doncs gràcies, eminència.
En fi, és un post més aviat fotologuístic per compartir una experiència que mai m'hagués imaginat que viuria. I si ho llegeix algú de la meva classe, m'entendrà.
La sensació que tens al veure que el mateix puto amo de profe va parlant com si ni sapigués que s'havia de fer l'examen, amb tota la classe plena (cosa per la qual s'hauria d'haver estranyat un xic), és difícil de descriure. Jo m'imagino que ha de ser alguna cosa com els homes que van descobrir que la terra era rodona o com el protagonista de el show de Truman quan descobreix que tot el que coneix és una farsa. La veritat és que, tot i l'alegria, el primer que se sent és una sorpresa d'aquelles que et treuen la respiració i et deixen corprès. És curiós com es barregen les rialles d'alguns amb la desolació dels altres (els 'primos' que han estudiat per tal parida d'assignatura). I el millor de tot és el Mestre ens ha deixat anar, abans d'entregar el treball que teníem pendent, que tots tindríem un 7. Un 7!! Doncs gràcies, eminència.
En fi, és un post més aviat fotologuístic per compartir una experiència que mai m'hagués imaginat que viuria. I si ho llegeix algú de la meva classe, m'entendrà.
1 comentario:
jo vull profes d'akets........
io
Publicar un comentario