L'any nou, la vella cançó

Any nou, vida nova; qui no folla per cap d’any no folla en tot l’any…pamplines. I aquí estic jo, sol com un mussol, renegant de la festa més odiosa mai concebuda i sens dubte, de l’estafa més espectacular mai vista. Posem que sí, que realment el desembre és l’últim mes de l’any (que també podria ser març, per exemple) i que s’ha de fer una festa per celebrar l’any nou. Això justifica que TOT sigui més car del normal? Hi ha alguna explicació lògica que faci que gent que ni t’importa vingui a felicitar-te? Jo crec que no.

Ben bé què és l’any nou? Racionalment, podem considerar un nou any quan es repeteix el cicle de les estacions. Té sentit. No obstant, gràcies a les avançades tècniques tecnològiques i, sobretot, químiques, les estaciones no ens importen gaire més que per qüestions culturals com anar a esquiar, anar a la platja o sofrir una insuportable al.lèrgia.

Així doncs, l’alegria de rebre un nou any no respon a demandes econòmiques (parlant del sector primari, es clar) i/o racionals, també és una qüestió merament cultural que s’ha anat engreixant amb els anys fins a convertir-se en un motiu ineludible de falsetat i de celebració descontrolada. L’arribada de l’any nou simbolitza la celebració del triomf no aconseguit i dels propòsits incomperts que queden enrere. El nou any vol ser una injecció d’esperança i nous objectius, quan definitivament trobarem un sentit, un rumb o un destí satisfactori a la nostra vida. Jo no hi crec, ja ho dic ara. Tot seguirà igual de bé o de malament que abans i no canviarà només perquè variem l’últim número de la data; però una cosa sí que és segura: començarem aquesta nova vida amb ressaca, que ja és com agafar-se un descans abans de posar-se a fer la feina, i converteix els propòsits de canvi de vida en una broma la mar d’irònica. Per mi l’any nou de cadascú és l’aniversari, que com a mínim té un cert valor i val la pena celebar. A més, t’estalvies de fer bona cara a tot quisqui perquè la majoria no sabran que aquell dia fas anys i no et felicitaran hipòcritament.

En fi, que cadascú celebri el que cregui que ha de celebrar, aprofitant que el 31 a la nit hi ha festa assegurada, però felicitar l’any nou…no, gràcies.