Jean-Baptiste Grenouille: el monstre incomprès

L'altre dia vaig veure que per Antena 3 emetien El Perfume, pel.lícula (bastant molt ben aconseguida, per cert) basada en la popular novel.la de Patrick Süskind. Evidentment no vaig veure la pel.lícula sencera, ja que les pauses publicitàries d'A3 indignen al més pacient dels televidents (que precisament no sóc jo), però sí que em va donar una idea per omplir una mica aquest blog. La qüestió és que tant el cine, com la literatura o la televisió estan plens de personatges realment extraordinaris i, precisament, crec que Jean-Baptiste Grenouille, protagonista de El Perfume, n'és un.

Grenouille és un nen que mai hauria d'haver nascut, fill no desitjat d'una peixetera a la França del segle XVIII. De fet, tan aviat com neix la seva mare té la intenció de deixar-lo morir envoltat de tripes de peix, però el sentit de supervivència del nen fa que es posi a plorar com boig fins que el treuen d'allà (i matin a sa mare). La novel.la comença així, i aquest principi és molt significatiu perquè la resta de la vida de Jean-Baptiste Grenouille no distarà gaire d'aquests primers minuts d'existència. I és que Grenouille, és un individu especial. Té un do extraordinari que li permet veure la realitat a través de l'olfacte, i per tant, crear-se una realitat pròpia molt diferent del que la resta de mortals podem percebre amb la vista i descriure amb les paraules, un món molt més gran i complex. Però per contradictori que sembli donat el seu sentit de l'olfacte, Grenouille no transmet cap tipus d'olor i per tant, per ell mateix és com si no existís.

A mesura que creix i va aprenent els misteris de l'olor, l'essència de les coses que l'envolten, es transforma en un ésser obscur que deixa un rastre de mort per allà on passa. Ja que ell no es pot percebre s'obsessiona per trobar un perfum extraordinari i coronar-se com a una espècie de deïtat sobre la terra. Aquesta objectiu tan definit li dóna forces per no morir per culpa d'epidèmies o accidents i el transforma en un fantasma que con coneix res més enllà de les fragàncies i, sobretot, no distingeix entre el bé i el mal. Vol la bellesa i vol posseïr-la a qualsevol preu, ja que per ell la fi sí que justifica els mitjans. Encara que els mitjans siguin assassinar una dotzena de noies.

En resum, Jean-Baptiste Grenouille és una mena de monstre amb aspecte humà, encara que no té res a veure amb els humans que l'envolten. La seva percepció de l'entorn li impedeix convertir-se en un individu més d'entre tants, i arriba a ser un personatge únic en un món que ell mateix ha dibuixat i on no hi ha cabuda per ningú més. Per tant, personalment crec que hom no pot jutjar si és un personatge bo o dolent perquè Grenouille no coneix cap d'aquests matissos. De fet, aquesta capa tenebrosa i incomprensible que envolta el personatge és el que el converteix en un ésser absolutament fascinant i que val la pena conèixer.