A vegades un veu coses incomprensibles i per culpa d'això se'n perd d'altres de magnífiques. És a dir, d'acord que la pela mana, però trobo una absoluta burrada que ens deixin d'arribar pel.lícules increïbles perquè cap distribuïdora es vol jugar el coll per fer arribar una determinada cinta als cinemes del país. Aquest és el cas de Let the right one in, o com es titularà en español, Déjame entrar. Més que un títol sembla una súplica perquè una obra de tals credencials pugui ser gaudida pel públic amb bon gust. Com a dada, només comentar que Let the right one in es presentava a concurs al darrer festival de Sitges i que n'és la vencedora moral, perquè no va guanyar però va rebre unes crítiques molt bones. Tot i això, a España no s'estrenarà, en principi, fins a finals d'aquest 2009.
Let the right one in va de vampirs. Sí, és un tòpic i no, no heu vist pel.lícula semblant. De la meva boca ha sortit que Crepúsculo planteja una història amb molt de potencial, però també és un relat de cara a la galeria i que, tot i desmarcar-se una mica dels xupa-sangs habituals, no deixa de ser una història clàssica i espantosament superficial. LTROI (si se'm permet l'abreviatura), també juga a desmarcar-se dels vampirs erotico-festius que mostren els ullals a la mínima oportunitat, però remarca més que mai l'estampa d'assassí encarnissat sense ànima, com una viva imatge del diable a la terra. I és que un vampir és això, un ésser maleït que s'alimenta de sang humana i no suporta la llum del sol; no una colla de guaperes que monten orgies i li xuclen la sang a la joveneta de torn.
Comentat això, el vampir protagonista de la història és una encantadora, dolça i innocent nena. I la trama principal és que es va fent amiga d'un noi solitari, marginat a l'escola, que només troba comprensió i companyia a prop de la misteriosa nena. Arriba a ser tal el nivell d'afecte entre els dos, que ni tan sols li importa conèixer la veritat i formar part de tota la maldat que envolta la nena, fins que tots dos entren irremediablement a la vida de l'altre. Però no només és això, perquè altres personatges reben les conseqüències d'aquesta relació impossible i aquesta acció paral.lela és la que fa que l'espectador s'oblidi del romanticisme i s'adoni del surrealisme i la cruesa que envolta la relació de dos nens que estan sols enmig del fred i la neu d'Estocolm. A més, cal destacar que la pel.lícula fuig de les floritures i les escenes espectaculars, per dotar de realisme una història que podria ben passar si existissin els vampirs.
La mort, la solitud, la confiança i l'amor s'uneixen en aquesta pel.lícula (i novel.la) a la que no se li pot posar cap "però" perquè senzillament és perfecte en tot el seu conjunt. Fins i tot el final deixa satisfet a tothom, ja que les interpretacions que pot tenir són a gust del més apassionat dels romàntics o del menys creient en la bondat de les persones. Jo em reservo la opinió per qui vegi la pel.lícula i la vulgui comentar.
Let the right one in va de vampirs. Sí, és un tòpic i no, no heu vist pel.lícula semblant. De la meva boca ha sortit que Crepúsculo planteja una història amb molt de potencial, però també és un relat de cara a la galeria i que, tot i desmarcar-se una mica dels xupa-sangs habituals, no deixa de ser una història clàssica i espantosament superficial. LTROI (si se'm permet l'abreviatura), també juga a desmarcar-se dels vampirs erotico-festius que mostren els ullals a la mínima oportunitat, però remarca més que mai l'estampa d'assassí encarnissat sense ànima, com una viva imatge del diable a la terra. I és que un vampir és això, un ésser maleït que s'alimenta de sang humana i no suporta la llum del sol; no una colla de guaperes que monten orgies i li xuclen la sang a la joveneta de torn.
Comentat això, el vampir protagonista de la història és una encantadora, dolça i innocent nena. I la trama principal és que es va fent amiga d'un noi solitari, marginat a l'escola, que només troba comprensió i companyia a prop de la misteriosa nena. Arriba a ser tal el nivell d'afecte entre els dos, que ni tan sols li importa conèixer la veritat i formar part de tota la maldat que envolta la nena, fins que tots dos entren irremediablement a la vida de l'altre. Però no només és això, perquè altres personatges reben les conseqüències d'aquesta relació impossible i aquesta acció paral.lela és la que fa que l'espectador s'oblidi del romanticisme i s'adoni del surrealisme i la cruesa que envolta la relació de dos nens que estan sols enmig del fred i la neu d'Estocolm. A més, cal destacar que la pel.lícula fuig de les floritures i les escenes espectaculars, per dotar de realisme una història que podria ben passar si existissin els vampirs.
La mort, la solitud, la confiança i l'amor s'uneixen en aquesta pel.lícula (i novel.la) a la que no se li pot posar cap "però" perquè senzillament és perfecte en tot el seu conjunt. Fins i tot el final deixa satisfet a tothom, ja que les interpretacions que pot tenir són a gust del més apassionat dels romàntics o del menys creient en la bondat de les persones. Jo em reservo la opinió per qui vegi la pel.lícula i la vulgui comentar.
2 comentarios:
vull vore-la!!!!!
:o
io
ia la tinc baixada!!! ara falta esperar el moment ideal, sense exàmens ni presses per vore-la amb calma
^^
bss!!
Publicar un comentario