I arriba un dia en que vas al cine i t'emportes una sorpresa

Sí amics, el món del cel.luloide es reserva els seus asos a la màniga i de tant en tant es presenta a les sales amb una pel.lícula de puta mare sortida del no res. De fet no és ben bé així, però aquesta és la sensació que haurem tingut la majoria. El tren de les 3:10 és el remake d'un western de finals dels 50, que alhora era una adaptació al cine d'una novel.la curta. Doncs bé, l'any passat es va estrenar a EEUU aquesta nova entrega amb Russell Crowe i Christian Bale com a parella protagonista, i no ha estat fins a aquest divendres 5 de setembre que ha arribat a les pantalles espanyols (a qui se suposa que hem d'estar agraïts?).

Bé, ja situats toca parlar una mica de la pel.lícula. És un western. Això ja diu molt, perquè t'assegura trets, diligències, sheriffs, atracaments i persecussions en cavall; però 3:10 to Yuma (títol original) té una proposta un pèl diferent. La història, així per sobre, és que detenen a Ben Wade (Crowe), el cap d'una banda de super-malparits que atraquen diligències, i el pobre 'ranchero' Dan Evans, un home honrat com pocs, s'hi veu involucrat pel mig i decideix ajudar a portar el presoner fins a un tren que el durà a la presó; a canvi d'uns diners que l'hi han de servir per eixugar els deutes que té i començar així a fer fortuna.

El que converteix aquest western tradicional en una molt bona pel.lícula és la trama que es desenvolupa entorn dels dos personatges principals, interpretats tots dos de manera gairebé perfecta. Resulta molt interessant veure aquest confrontació entre el bé i el mal, perquè els dos pols s'aconsegueixen complementar tan bé que fins i tot es fusionen i fan que l'espectador senti empatia per tots dos. La pel.lícula no et deixa distingir qui és bo i qui és dolent, i fin a quin punt poden ser-ho, perquè tots els personatges tenen el seu matís que els porta cap al respectiu costat fosc (la bondat o la violència). Això queda reflexat magistralment amb la frase "todos los hombres creen que sus caminos son rectos, pero es Dios quien pesa los corazones" que deixa anar Ben Wade (Crowe), quan posa en dubta la bondat d'un agent de la llei. A més a més, el film proposa una moral interessant sobre quin és el preu de la honradesa i si realment val la pena deixar-se la pell per un ideal de valors determinat.

El millor de tot, s'ha de dir, és l'actuació de Russell Crowe. El seu bandit simpàtic, sarcàstic, malvat i humà és senzillament fantàstic. Aquest actor és la bomba, sembla que s'hagi format després de guanyar un Oscar per un paper miserable a Gladiator. Sí, ho tornare a dir: un paper miserable en la miserable Gladiator. En canvi, veus Master & Commander o American Gangster i realment disfrutes amb aquest actor. Christian Bale també ho fa de conya, però no crec que sigui un paper que li escaigui especialment bé i es nota que s'ha d'esforçar massa per interpretar, en detriment de la naturalitat i la frescura de les que fa gala Russell Crowe. De totes maneres, el personatge de Dan Evans és el d'un pobre desgraciat que gràcies a la seva voluntat i constància acaba sent respectat i venerat per tots, però això millor veure-ho a la peli.

Així doncs, el tren de las 3:10, és una pel.lícula bona, interessant i molt recomanable. Té les seves incongruències i algun defecte, però visualment és impecable (preciosa i encertada fotografia) i crec que es mereix un segon visionat, perquè segur que hi ha detallets que s'escapen i que ajuden a que aquest film sigui més gran de com se l'ha venut. El pitjor de tot és que mai es farà famosa com una gran pel.lícula, i el millor és que serà una sorpresa meravellosa per qui decideixi anar al cine, llogar el DVD o baixar-se aquesta pel.lícula d'aquí un temps. Aquesta és, en part, la màgia del cine també.