La mandra, motor de la humanitat

M’agradaria començar fent una apologia a la reflexió, ja que sovint dialogant i avançant pel camí de la divagació hom arriba a unes conclusions realment interessants. L’altre dia doncs, dialogàvem amb el meu company de pis i amic Oriol sobre la necessitat o, millor dit, el que molaria descobrir o inventar quelcom revolucionari que ens converteixi en personalitats podrides de calés i que ens solucionés part de la vida.

El que està clar és ningú es fa ric treballant a seques no aconsegueix res més que viure dignament, i si un vol més, valgui la redundància, ha de fer alguna cosa més, tot sovint il.legal. De totes maneres, hi ha un altre camí històricament fiable i provat amb fets més que consumats: no fotre pal a l’aigua.

Fem la vista enrere i repassem alguns dels descobriments que han donat rumb al progrés de la humanitat:

La teoria de la gravetat, d’Isaac Newton. Evidentment hi havia estudis previs i un coneixement de base, però la clau del descobriment va ser un dia en que el bo d’Isaac estava fent una migdiadeta sóta d’un pomer i li va caure una poma al cap, provocant-li la conseqüent il.luminació. Evidentment s’ha de ser un geni, es tracte de fixar-se bé en les coses i tenir un nivell d’estudis adequat; però el plus aquí no és altre que la soneta que et ve després de dinar i t’empeny a anar a dormir sóta un arbre.

Un cas similar és el de la penicilina, quan Alexander Fleming (que no Ian), va marxar de cap de setmana sense netejar les seves plaques de petri i els seus portaobjectes. En tornar i fer una ullada a la podridura que s’havia fet allà va descobrir el medicament clau, ingredient bàsic de tantes i tantes medicines actuals. De nou doncs, el pal que fot netejar-ho tot abans de plegar va afavorir la importantíssima troballa.

De totes maneres, no només la ciència viu de la cafreria, també la música. Keith Richards va tocar els acords de Satisfaction tot somnàmbul, sense saber què feia. Pel matí va veure que tenia una cinta gravada fins al final, la va escoltar, i de seguida va saber que allò seria una bomba, i així va ser. Steve Harris també va compondre el Number of the Beast, cançó que dóna nom al disc de consolidació i llençament mundial dels Iron Maiden, basant-se en un somni que havia tingut.

Si ens centrem la vista cap a casa, veiem que la cosa funciona igual. Un espanyol, sembla ser que un tal Emilio Bellvís, un dia va decidir fotre un pal en un drap per no haver-se d’ajupir per fregar el terra, cosa que brillantment va patentar amb el nom de “fregona” i es va solucionar la vida d’una manera espectacular. Igual que el català que va inventar els chupa-chups, que per haver d’estar tota l’estona xupant un caramel (que ja és ser gandul, però gandul dels grossos) també hi va clavar un palet i ho va patentar. I ara fins i tot té una marca d’ulleres de sol, el tio.

En definitiva, la tema convida a la reflexió i a prendre una iniciativa. No sé si es tracta de fer la migdiada a l’aire lliure, columpiar-se a la feina, dormir molt, prendre drogues, o clavar pals a les coses; però està bastant clar que l’esforç i la constància no són precisament essencials. De fet, moltíssims aparells i utensilis varis àmpliament extesos actualment, estan encaminats a estalviar esforços als usuaris: comandament a distància, microones, obrellaunes, thermomix, canvis de marxa automàtics, i mil i un més que ara no em venen al cap.

Així doncs, podem arribar a la conclusió que la mandra és el veritable motor evolutiu de la humanitat i, des d’aquí, us animo a no saltar-vos la migdiada, a escaquejar-vos de la feina o a fer el que sigui que se us acudeix que us pot servir per entrar amb lletres majúscules als annals de la història. Està demostrat que funciona.