El post curiós: EEUU digievoluciona en...Catalunya!

Ha guanyat Obama. Això semblava clar des del principi, ja que John McCain és menys carismàtic que les patates que porten el seu nom. Però aquesta no és la qüestió principal, el més important era el que ja sospitava des de feia un temps: EEUU vol assemblar-se a Catalunya, i això significa unes quantes coses. Per començar, significa que Catalunya no és la primera potència mundial (no sóm ni un país reconegut, de fet), però sóm el mirall de la primera potència mundial. Per tant, els catalans ens consolidem com la nació més donada per la retaguardra de la història, ja que francesos, espanyols i americans ens han manegat com han volgut, i nosaltres contents. De totes maneres, segur que us estareu preguntant d’on he tret aquesta afirmació, així que procedeixo a explicar els pilars que sostenen la meva teoria.

Com que la notícia és l’elecció del president, comencem per aquí. Els americans es benglorien que han donat un pas endavant i que són tan igualitaris i ben parits que han escollit un negre com a cap d’Estat. Per començar és mentida que sigui el primer negre, el primer negre president d’EEUU va ser Morgan Freeman a Deep Impact. I segon, mirem a Catalunya: primer “país” que escull un president forani; recordem que el nostre Montilla no és català, sinó que és un immigrant andalús que ha portat el seu ‘salero’ fins a la Generalitat. És a dir, sóm la referència. Seguint amb la política, mirem el símbol del partit demòcrata: el burro demòcrata (que lleig queda dit així). No us recorda sospitosament al Burro Català? Un animal autòcton de les nostres terres fent de símbol de la democràcia nord-americana.

Seguint amb les coincidències, passem a la diada de Catalunya. Imagineu per on vaig. Nosaltres celebrem una dolorosa derrota, i els nostres amics transatlàntics també commemoren la cossa al cul més grossa que han rebut en els últims anys, i un dels pitjors de la seva història, en forma d’atemptat. Sé que no és culpa seva, però a ulls del món l’11-S no tindrà res a veure amb Catalunya, mai més.

En tercer lloc, l’idioma. Quin és el segon idioma més parlat a EEUU? El castellà. I a Catalunya? També! Trobo bastant rastrer i absurd que ens copiïn el segon idioma més parlat al país, però ells sabran.

Passem ara a un dels valors més importants de Catalunya : el Barça. A EEUU són del Barça. De fet, ara el club ha comprat una franquicia per fer un equip de futbol allà, ja no en tenen prou en veure els nostres cracks jugant partits de costellada a l’estiu, volen l’equip. A més, han escollit un líder negre, amb el cabell curt i unes orelles característiques…descripció que podria correspondre perfectament a Samuel Eto’o. Doncs sabeu què us dic, yankis? El nostre és més negre!

A més per si no fóra prou amb el futbol, també ataquen el segon esport de Catalunya: el bàsquet. Pau Gasol, Marc Gasol, Joan Carles Navarro, Rudy Fernández, més endavant Ricky Rubio…se’ls van emportant tots per jugar a la seva NBA. Com si no tinguessin jugadors bons allà, que volen els nostres.

En fi, no són pocs els detalls que demostren que EEUU s’està transformant en Catalunya, de manera que ningú s’estranyi si d’aquí poc temps comencen a cuinar amb oli d’oliva i a menjar pa amb tomàquet i seques amb botifarra, mentre ballen sardanes o canten els Segadors. De moment, els embotits els hi porta Santi Santamaria i la cuina de luxe Ferran Adrià. God bless Catalunya, compatriotes.