He de dir que escric això amb els pantalons baixats i amb el barret tret. Ara mateix, la meva admiració és total perquè aquesta Final de Wimbledon és el millor partit de tennis que he vist mai, i segurament un dels millors que s'han jugat. Evidentment estic content que un fenomen com el Rafa Nadal s'hagi acabat emportant la victòria, però és una d'aquelles ocasions en que sents més ràbia perquè un perdi, que no pas alegria perquè l'altre guanyi. De fet, aquesta Final ha estat un homenatge grandiós al tennis i els que ens agrada aquest esport podem estar feliços d'haver-la vist, perquè una cosa així no es repetirà.
Ja a priori els ingredients del Partit són immillorables: l'escenari, la Catedral del Tennis; el torneig, el més prestigiós del món; la superfície, la que ofereix els partits més espectaculars i els jugadors, els millors. I tan millors. El millor tenista de tots el temps, Roger Federer, i el seu gran rival, amic i millor tenista sobre terra batuda de la història, Rafael Nadal. Ara per ara, però, s'ha obert una porta. Avui, anomenar el Nadal, de només 22 anys, com "el millor en terra batuda" ja és passar-se de modèstia, i hauríem de començar a parlar del futur millor jugador de la història.
El que dic no són paraules d'un seguidor eufòric, i tant que no. El Nadal és una màquina gairebé perfecte de jugar a tennis, amb moltíssim talent, molts recursos, una gran tècnica, no comet errors i el més important, té una mentalitat guanyadora fora de sèrie. No és estrany, doncs, que a la seva edat faci ja més de 3 anys que és el número 2, i l'únic motiu que l'impedeix ser número 1 indiscutible es diu Roger Federer. Aquest home és diferent, no és una màquina perfecte però és talent pur, un talent que només pot contrarrestar el Nadal amb tot el seu arsenal de qualitats.
Així doncs, no és estrany que un dia com el d'ahir arribés. Portem ja tres anys veient la mateixa final a Wimbledon i a Roland Garros. Cada any amb la mateixa història, els dos grans (el Rei de la terra batuda i el Rei de l'herba) mantenint-se fidels a les dues cites inneludibles del circuit tennístic annual: les finals dels dos campionats. De la mateixa manera, cada any era l'amfitrió el que s'emportava el seu trofeu i tots "contents". Aquest any, però la cosa ha canviat, Nadal va guanyar de forma humiliant Roland Garros (torneig on encara no ha perdut ni un partit, per cert) i a la segona cita, aquesta a casa del veí, també ha sortit victoriós. I no per errors aliens, no, sinó perquè ha estat el millor en un Duel titànic. Federer sabia que aquest dia arribaria i estava nerviós, de fet els comentaristes del partit van rebel·lar que el bo de Federer només va poder dinar 3 macarrons de tan neguitós que estava, una dada molt rellevant del que havia de passar.
Costa molt aventurar una decaiguda del Gran Federer, però el que està clar és que el Nadal està a l'alça i Federer...no. El que ha fet aquest home pel tennis és increïble i el que estan fent tots dos ara mateix ho és encara més, i que sigui així per molt de temps (i en fa la pinta, perquè l'únic punt de desequilibri que hi ha entre els dos és un Novak Djokovic que es troba encara uns quants graons per sóta).
També, canviant de tema, no puc deixar de mencionar la gran flor que ha crescut al cul de Cuatro, per ser la cadena que ha pogut retransmetre la gran Eurocopa que ha guanyat merescudament Espanya i, pocs dies després, la Final de Wimbledon que s'ha endut Rafa Nadal.
Enhorabona.
Ja a priori els ingredients del Partit són immillorables: l'escenari, la Catedral del Tennis; el torneig, el més prestigiós del món; la superfície, la que ofereix els partits més espectaculars i els jugadors, els millors. I tan millors. El millor tenista de tots el temps, Roger Federer, i el seu gran rival, amic i millor tenista sobre terra batuda de la història, Rafael Nadal. Ara per ara, però, s'ha obert una porta. Avui, anomenar el Nadal, de només 22 anys, com "el millor en terra batuda" ja és passar-se de modèstia, i hauríem de començar a parlar del futur millor jugador de la història.
El que dic no són paraules d'un seguidor eufòric, i tant que no. El Nadal és una màquina gairebé perfecte de jugar a tennis, amb moltíssim talent, molts recursos, una gran tècnica, no comet errors i el més important, té una mentalitat guanyadora fora de sèrie. No és estrany, doncs, que a la seva edat faci ja més de 3 anys que és el número 2, i l'únic motiu que l'impedeix ser número 1 indiscutible es diu Roger Federer. Aquest home és diferent, no és una màquina perfecte però és talent pur, un talent que només pot contrarrestar el Nadal amb tot el seu arsenal de qualitats.
Així doncs, no és estrany que un dia com el d'ahir arribés. Portem ja tres anys veient la mateixa final a Wimbledon i a Roland Garros. Cada any amb la mateixa història, els dos grans (el Rei de la terra batuda i el Rei de l'herba) mantenint-se fidels a les dues cites inneludibles del circuit tennístic annual: les finals dels dos campionats. De la mateixa manera, cada any era l'amfitrió el que s'emportava el seu trofeu i tots "contents". Aquest any, però la cosa ha canviat, Nadal va guanyar de forma humiliant Roland Garros (torneig on encara no ha perdut ni un partit, per cert) i a la segona cita, aquesta a casa del veí, també ha sortit victoriós. I no per errors aliens, no, sinó perquè ha estat el millor en un Duel titànic. Federer sabia que aquest dia arribaria i estava nerviós, de fet els comentaristes del partit van rebel·lar que el bo de Federer només va poder dinar 3 macarrons de tan neguitós que estava, una dada molt rellevant del que havia de passar.
Costa molt aventurar una decaiguda del Gran Federer, però el que està clar és que el Nadal està a l'alça i Federer...no. El que ha fet aquest home pel tennis és increïble i el que estan fent tots dos ara mateix ho és encara més, i que sigui així per molt de temps (i en fa la pinta, perquè l'únic punt de desequilibri que hi ha entre els dos és un Novak Djokovic que es troba encara uns quants graons per sóta).
També, canviant de tema, no puc deixar de mencionar la gran flor que ha crescut al cul de Cuatro, per ser la cadena que ha pogut retransmetre la gran Eurocopa que ha guanyat merescudament Espanya i, pocs dies després, la Final de Wimbledon que s'ha endut Rafa Nadal.
Enhorabona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario