Avança l'estiu, avança el 'mercato' i avança la perfilació final de la plantilla del Barça 2008-2009. De moment tenim una plantilla amb grandíssims jugadors i ni un sol crack, cosa que, des del meu punt de vista, no es pot permetre un equip que presumeix de gran.
Finalment, aquest any és o està sent el de l'adeu (o cossa al cul) dels grans cracks que han donat tantes alegries i bon futbol als culés i a tots els aficionats a aquest esport: Ronaldinho, Deco i Eto'o. Tal i com ha anat la última temporada no es pot dir que sigui una sorpresa majúscula; és més, era necessari. Uns cracks que han perdut la forma i el compromís són una bomba de rellotgeria al vestuari i un problema que s'ha de tallar de socarrel amb un traspàs. En aquest sentit el Barça ha estat molt valent, sobretot veient el magnífic paper de Deco a l'Eurocopa, eclipsant al mateix C.Ronaldo en el liderat de la selecció portuguesa. També és delicat el tema del (més) negre, Eto'o, de qui encara no se n'ha negociat la sortida i sobre el qual comencen a sorgir dubtes de si ha de seguir o no. El que està clar és que si marxa ha de ser per una fortuna i, evidentment, s'haurà de fitxar algú que pugui assolir uns números similars, cosa que actualment el mercat no ofereix.
De totes maneres, he de dir que personalment aplaudeixo la sortida d'aquests jugadors, que no estan acabats ni molt menys, però que si que han dinamitat, ells solets, el seu pas pel club blaugrana. Així doncs, tots fora i tots contents.
Menció a part, però, té el cas de Ronaldinho. És històric i de calaix que els cracks brasilers no acaben bé a Can Barça i, que no ens enganyin, Ronaldinho no n'és l'excepció. Encara recordo no fa gaires mesos enrere quan va ser apartat de l'equip, es va mentir a l'afició i finalment ja se l'acusava de drogoaddicte i alcohòlic...quasi res, vaja. Tot i així, jo personalment no seré qui critiqui a Ronaldinho, ja que sempre l'he considerat un indiscutible. Si estava bé, havia de jugar perquè feia coses que ningú més era capaç de fer (ni Iniesta, ni Messi, ni Xavi, ni Henry) per un sol motiu: perquè és un jugador superior a la resta i perquè mig Ronaldinho és molt futbolista. Messi, Kaká o Cristiano Ronaldo mai li arribaran a la sola de la sabata i espero que tots els aficionats al futbol en siguem conscients, perquè, expecte sorpresa majúscula, se'ns ha acabat veure futbol-festa del calibre que ens l'oferia el Gaúcho.
Llavors, pels anys de plaer futbolístic que ha donat al Barça, crec que els culés no podem fer més que somriure quan pensem en Ronaldinho i recordem les meravelles que feia sobre la gespa. Al Milan espero que recuperi el que bonament pugui del seu nivell i si més no ens obsequiï amb uns quants anys més de màgia futbolera.
A Can Barça se'ns ha acabat un cicle que presumia de ser molt més llarg, però així sóm aquí, entre tots no hem estat capaços de mantenir l'erecció i hem perdut un parell de lligues i alguna que altra Copa d'Europa. Pel que sembla, no sabem fer-ho millor i no podem evitar carregar-nos els grans equips que tenim, i ara que consti que estic parlant dels membres del club, de l'afició i de la premsa. Ara el que tenim és artrosis amén de creuar els dits perquè Guardiola triomfi també com a tècnic i porti un equip sense estrelles a emular el Barça del Dream Team i el del Jogo Bonito, jo hi confio perquè no puc fer-hi més, perquè tots plegats ens ho mereixem.
Acabo, doncs, donant la benvinguda als nous jugadors, i espero que futurs cracks del futbol, Piqué, Cáceres, Keita, Alves i Hleb (i espero que algun més, per favor); i m'acomiado dels enormes jugadorassos que ens han fet disfrutar aquests darrers anys: Deco, Ronaldinho, i Eto'o(?). Molt bona sort a tots i gràcies.
Finalment, aquest any és o està sent el de l'adeu (o cossa al cul) dels grans cracks que han donat tantes alegries i bon futbol als culés i a tots els aficionats a aquest esport: Ronaldinho, Deco i Eto'o. Tal i com ha anat la última temporada no es pot dir que sigui una sorpresa majúscula; és més, era necessari. Uns cracks que han perdut la forma i el compromís són una bomba de rellotgeria al vestuari i un problema que s'ha de tallar de socarrel amb un traspàs. En aquest sentit el Barça ha estat molt valent, sobretot veient el magnífic paper de Deco a l'Eurocopa, eclipsant al mateix C.Ronaldo en el liderat de la selecció portuguesa. També és delicat el tema del (més) negre, Eto'o, de qui encara no se n'ha negociat la sortida i sobre el qual comencen a sorgir dubtes de si ha de seguir o no. El que està clar és que si marxa ha de ser per una fortuna i, evidentment, s'haurà de fitxar algú que pugui assolir uns números similars, cosa que actualment el mercat no ofereix.
De totes maneres, he de dir que personalment aplaudeixo la sortida d'aquests jugadors, que no estan acabats ni molt menys, però que si que han dinamitat, ells solets, el seu pas pel club blaugrana. Així doncs, tots fora i tots contents.
Menció a part, però, té el cas de Ronaldinho. És històric i de calaix que els cracks brasilers no acaben bé a Can Barça i, que no ens enganyin, Ronaldinho no n'és l'excepció. Encara recordo no fa gaires mesos enrere quan va ser apartat de l'equip, es va mentir a l'afició i finalment ja se l'acusava de drogoaddicte i alcohòlic...quasi res, vaja. Tot i així, jo personalment no seré qui critiqui a Ronaldinho, ja que sempre l'he considerat un indiscutible. Si estava bé, havia de jugar perquè feia coses que ningú més era capaç de fer (ni Iniesta, ni Messi, ni Xavi, ni Henry) per un sol motiu: perquè és un jugador superior a la resta i perquè mig Ronaldinho és molt futbolista. Messi, Kaká o Cristiano Ronaldo mai li arribaran a la sola de la sabata i espero que tots els aficionats al futbol en siguem conscients, perquè, expecte sorpresa majúscula, se'ns ha acabat veure futbol-festa del calibre que ens l'oferia el Gaúcho.
Llavors, pels anys de plaer futbolístic que ha donat al Barça, crec que els culés no podem fer més que somriure quan pensem en Ronaldinho i recordem les meravelles que feia sobre la gespa. Al Milan espero que recuperi el que bonament pugui del seu nivell i si més no ens obsequiï amb uns quants anys més de màgia futbolera.
A Can Barça se'ns ha acabat un cicle que presumia de ser molt més llarg, però així sóm aquí, entre tots no hem estat capaços de mantenir l'erecció i hem perdut un parell de lligues i alguna que altra Copa d'Europa. Pel que sembla, no sabem fer-ho millor i no podem evitar carregar-nos els grans equips que tenim, i ara que consti que estic parlant dels membres del club, de l'afició i de la premsa. Ara el que tenim és artrosis amén de creuar els dits perquè Guardiola triomfi també com a tècnic i porti un equip sense estrelles a emular el Barça del Dream Team i el del Jogo Bonito, jo hi confio perquè no puc fer-hi més, perquè tots plegats ens ho mereixem.
Acabo, doncs, donant la benvinguda als nous jugadors, i espero que futurs cracks del futbol, Piqué, Cáceres, Keita, Alves i Hleb (i espero que algun més, per favor); i m'acomiado dels enormes jugadorassos que ens han fet disfrutar aquests darrers anys: Deco, Ronaldinho, i Eto'o(?). Molt bona sort a tots i gràcies.
1 comentario:
Ens agafem a Guardiola com un nàufrag a qualsevol objecte flotant, perque es lo únic que tenim i perque li hem de donar un vot de confiança com a barcelonistes que som (a pesar de que no el considero la millor opció). El Barça, tal y com has dit, ha perdut la trempera y ara juga amb l'alcohol per afogar les penes. L'absencia de algun crack que ens ajudi quan arribi la lesió de Messi y que alhora subsituteixi la magia del Gaucho (es pot?)y la falta de un 9 determinant per no saber (o no voler) vendre's l'Eto'o son malsons que m'atemoritzen. Espero que el 31 d'Agost no paguem la ressaca d'aquest etílic mercato estival blaugrana, on ja no volem cracks, a pesar de saber que sense ells no es pot aspirar a massa res. Salut!
Publicar un comentario